Aviat
ens vam posar en marxa per donar la volta a la finca i conèixer el seu projecte.
La finca, de 5,5 hectàrees, envoltada
de bosc, amb aigua abundant, la comparteixen
amb La Nansa ,
un altre col·lectiu de pagesia jove gestionat per 3 persones. Elles també son
3. Tres dones menudetes, al voltant de la trentena, i sense ajuda de gairebé
ningú, a excepció d’alguns voluntaris que quan poden es passen a donar un cop
de mà. Elles llauren, sembren, desherben, reguen, cuiden amb amor els fruits de
la terra i recullen per distribuir les verdures en les cistelles. Fan de
pageses, de repartidores, de comercials, i d’educadores ambientals, ja que a
més de tota la feina al camps, obren la seva finca i el seu projecte a escoles
i altres grups socials, que volen conèixer l’horta i tenir un contacte més
proper amb la terra. Vam quedar admirats i admirades de l’empremta d’aquestes 3
noies i de les seves capacitats. Es nota que la pagesia per elles, no només és
una feina, sinó una forma d’entendre la vida.
Durant
la visita, es van mostrar molt amables responent al munt de preguntes que els
hi llençàvem, mentre la canalla jugava amb el gos, i amb tot allò que trobaven.
Ens van comentar la seva adhesió a la Cooperativa Integral
Catalana (http://cooperativa.cat/) per
poder dur a terme el servei als cistellaires.
També ens varen explicar com actua laXarxeta (http://www.pagesosagroecologics.com/)
de la qual són membres, i el seu "Sistema Participatiu de Garantia
(SPG)", un certificat agroecològic alternatiu
al CCPAE, que segons ells és més curós, més participatiu i més transparent.
També ens varen explicar com actua la
A
hores d’ara Les 3 Quarteres porten 2 anys en aquesta finca del Maresme (2 anys
més anteriorment a Gallecs). En aquest temps han hagut de fer front a reformes de
condicionament força feixugues i costoses, així com a la compra d’una furgoneta
pel repartiment, un petit tractor de gran ajuda per a elles, una bomba d’aigua,
entre d’altres. Els començaments sempre són difícils i l’horta ecològica no és
gens fàcil. Però poc a poc estant creixent a nivell de cistellaires i esperen
poder mecanitzar un xic més la seva feina per poder, per una banda, treballar
millor, i per l’altra treballar de la terra a llarg termini.
Un
cop finalitzada la visita, varem fer el pica-pica i el dinar de grup en les
taules que molt amablement ens van col·locar al seu rebost de cistelles. Vam
estar molt a gust, vam aprendre moltíssim de les alegries i les dificultats del
treball a l’horta, i fins i tot ens van sorgir idees per a compartir amb la
cooperativa... ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada